Arrel d'una confusió, dues persones desconegudes (un home i una dona) inicien una relació a través de missatges per correu electrònic. El cos de la novel.la consta de la successió de missatges enviats entre els dos personatges, mostrant l'evolució de la seva relació.
Opinió:
Començaré valorant els aspectes que més m´han agradat del llibre: la originalitat del format epistolar ,agosarat, per cert, ja que l’estil comú dels correus electrònics no és precisament literari. Per això té molt de mèrit aconseguir crear uns personatges amb caràcters molt clars i definits, a partir de simples , breus i directes missatges. Els dos personatges estan ben dibuixats, i mantenen la seva coherència durant tota la novel.la. També puc dir que em semblen versemblants, i no dubto que existeixen perfils similars a la nostra societat actual.
Les primeres pàgines m’han fet riure i somriure, doncs l’estil dels missatges és reconeixible. ¿Qui no s´ha trobat mai llegint o redactant mails amb un to similar? ¿Qui no ha patit alguna situació o algun malentès similar?
Ara bé, passats els primers capítols el riure s’acaba, el somriure va cedint. El tema girava sobre sí mateix sense portar enlloc. A partir d’aquí, l’únic interès que em despertava la obra era arribar al final i desvelar quin desenllaç tenia l’autor preparat per a la parella protagonista. Protagonista d’una relació agònica i autodestructiva per pura reiteració de dubtes.
Tot i així, val la pena valorar l'estil i les noves formes de crear personatges, com és el cas d'aquesta particular novel.la.
Tot i així, val la pena valorar l'estil i les noves formes de crear personatges, com és el cas d'aquesta particular novel.la.