dissabte, 12 d’octubre de 2013

TIERRA Y CENIZAS - Atiq Rahimi




“Tierra y cenizas” (o “Terra i cendra”, editat en català per La Magrana), d’Atiq Rahimi, és un llibre excepcional. Acabes la seva lectura rossegant terra i ensumant núvols de cendra d’un país cremat per la guerra: Afganistan.

En poques pàgines (el llibre dura un sospir) Atiq Rahimi et fa sortir de la teva pell de lector per  convertir-te  en un vell afgà, assegut hora rere hora, a la vora d’una carretera desolada, acompanyat d’un nen, esperant que (i alhora desitjant que no) passi algun vehicle i us dugui cap al vostre destí.

Però no vull parlar de la trama crua ni del tempo lànguid del desert afgà, sinó de les primeres línees que conformen la obertura de la novel·la.  Jo diria que té molt de cinematogràfic. Un “zoom invers” acurat, on l’autor parteix d’un primer pla molt tancat(1): una mà (la nostra pròpia mà) agafa una poma d’un farcell. 

No podem evitar imaginar la poma (potser groga)  destacada dins d’un mocador estampat amb flors. La pols que ens acompanyarà durant el trajecte que acabem d’encetar  ja hi és present ( a la nostra camisa bruta, empastifant la poma....).

El pla s’obre una mica (2) mostrant ara un net recolzat al nostre braç. És el nostre net. Més pols. Dos personatges desemparats a qui la dolçor de la poma no pot alleujar el patiment.

Finalment el pla acaba per obrir-se del tot (3), i ja podem veure el paisatge que ens envolta. Estem vora un pont, sobre un riu sec, a la carretera que va (o ve) de la capital, rodejats de muntanyoles eixarreïdes i bardisses, no gaire lluny d’una mina de carbó intuïda més enllà dels núvols de pols.

L’edició que tinc a les mans és de la editorial Lengua de Trapo, en castellà. No puc estar-me de oferir-vos la traducció al català per que gaudiu en directe d’aquesta obertura.

- Tinc gana!

(1) Treus una poma del farcell de roba vermella, brodada amb flors de pomer i la refregues contra el polsegós faldó de la teva camisa. La poma s’embruta encara més. La retornes al farcell i en treus una de més neta.

(2)  L' ofereixes al teu net Yasin, que està assegut al teu costat, el cap inclinat contra el teu braç cansat. El nen agafa la poma amb les manetes tacades de terra i se la du a la boca. Encara no li han sortit les dents de llet. Intenta mossegar-la amb els queixals. Un calfred recorre les seves galtes primes i clivellades. Els seus ulls ametllats es tanquen encara més. La poma és àcida. Arruga el nassarró i es xucla els mocs.

(3) Estàs assegut d’esquena al sol tardorenc, recolzat contra la barana metàl·lica del pont que, al nord de la ciutat de Polejomri, uneix les dues ribes d’un riu sec. La carretera que comunica el nord d’Afganistan amb Kabul passa per aquí. Girant a l’esquerra a l’entrada del pont, per una pista de terra que serpenteja entre muntanyoles cobertes d’esbarzers, s’arriba a la mina de carbó de Karkar.

Fragment traduït per Silvia Maians

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada