“Tierra y cenizas” (o “Terra i cendra”, editat en català per
La Magrana), d’Atiq Rahimi, és un llibre excepcional. Acabes la seva lectura
rossegant terra i ensumant núvols de cendra d’un país cremat per la guerra: Afganistan.
En poques pàgines (el llibre dura un sospir) Atiq Rahimi et fa
sortir de la teva pell de lector per convertir-te en un vell afgà, assegut hora rere hora, a la
vora d’una carretera desolada, acompanyat d’un nen, esperant que (i alhora desitjant
que no) passi algun vehicle i us dugui cap al vostre destí.
Però no vull parlar de la trama crua ni del tempo lànguid del
desert afgà, sinó de les primeres línees que conformen la obertura de la novel·la.
Jo diria que té molt de cinematogràfic.
Un “zoom invers” acurat, on l’autor parteix d’un primer pla molt tancat(1): una
mà (la nostra pròpia mà) agafa una poma d’un farcell.
No podem evitar imaginar la poma (potser groga) destacada dins d’un mocador estampat amb
flors. La pols que ens acompanyarà durant el trajecte que acabem d’encetar ja hi és present ( a la nostra camisa bruta,
empastifant la poma....).
El pla s’obre una mica (2) mostrant ara un net recolzat al
nostre braç. És el nostre net. Més pols. Dos personatges desemparats a qui la
dolçor de la poma no pot alleujar el patiment.
Finalment el pla acaba per obrir-se del tot (3), i ja podem
veure el paisatge que ens envolta. Estem vora un pont, sobre un riu sec, a la
carretera que va (o ve) de la capital, rodejats de muntanyoles eixarreïdes i
bardisses, no gaire lluny d’una mina de carbó intuïda més enllà dels núvols de
pols.
L’edició que tinc a les mans és de la editorial Lengua de
Trapo, en castellà. No puc estar-me de oferir-vos la traducció al català per
que gaudiu en directe d’aquesta obertura.
- Tinc gana!
(1) Treus una poma del farcell
de roba vermella, brodada amb flors de pomer i la refregues contra el polsegós
faldó de la teva camisa. La poma s’embruta encara més. La retornes al farcell i
en treus una de més neta.
(2) L' ofereixes al teu net Yasin, que està
assegut al teu costat, el cap inclinat contra el teu braç cansat. El nen agafa
la poma amb les manetes tacades de terra i se la du a la boca. Encara no li han
sortit les dents de llet. Intenta mossegar-la amb els queixals. Un calfred
recorre les seves galtes primes i clivellades. Els seus ulls ametllats es
tanquen encara més. La poma és àcida. Arruga el nassarró i es xucla els mocs.
(3) Estàs assegut d’esquena al
sol tardorenc, recolzat contra la barana metàl·lica del pont que, al nord de la
ciutat de Polejomri, uneix les dues ribes d’un riu sec. La carretera que
comunica el nord d’Afganistan amb Kabul passa per aquí. Girant a l’esquerra a l’entrada
del pont, per una pista de terra que serpenteja entre muntanyoles cobertes d’esbarzers,
s’arriba a la mina de carbó de Karkar.
Fragment traduït per Silvia Maians