dimecres, 5 de febrer del 2014

EL ASESINATO DE LOS MARQUESES DE URBINA- Mariano Sánchez Soler

Premio L'H Confidencial 2013
Premi internacional de novel·la negra

Ja entrat el segle XXI, la lectura d’aquesta novel•la és polièdrica. Qualsevol lector nascut a partir dels anys vuitanta i que no conegui el cas en què es basa, pot prendre-la com una novel•la negra tal qual, fruit de la inspiració i imaginació de l’autor. Però pels que recordem el rebombori nacional que va haver arrel de l’assassinat dels Marqueses de Urquijo,  no podrem de cap manera desentendre’ns de la trama real i rescatarem de la nostra memòria (amb ajuda de Google, naturalment) els titulars dels diaris d’aquell estiu de 1980.

Mariano Sánchez Soler, com a periodista, va estar molt a prop de les investigacions realitzades en el seu moment i disposa de molta documentació sobre el cas. En base a tota la informació que ha recopilat ha omplert els buits amb la seva imaginació, creant una història coherent i amb tots els caps lligats.

No hem d’oblidar, però, que estem davant d’una obra de ficció. El fil conductor de la trama és un personatge fictici: Fierro, un assassí a sou, que ens explica l’evolució dels fets, en primera persona, des del moment en que el contracten per a dur a terme l’assassinat del marquès.

La gràcia de la història passa per veure com Fierro, amb paciència de formiga, desenvolupa una forta amistat amb Daniel Espinosa (o Rafi Escobedo, com preferiu), el gendre del marquès. Aquest és un jove de classe alta sense més preocupacions que malbaratar el seu temps en diversions banals. Fierro l’entabana per a que sigui ell qui perpetri el crim i manipularà les probes per a que apuntin directament cap al jove.

Un altre dels mèrits de la novel•la és mostrar-nos l’Espanya de la transició. Més que mostrar-nos, recordar-nos aquells anys estranys, on la societat espanyola anava cap algun lloc indefinit, amb esperances de millora, però arrossegant greus ferides obertes (ETA, el Batallón Vasco Español, els GAL...) i un llast d’oligarquia poderosa que no desitjava cap canvi en el seu estatus econòmic ni polític.

L’exposició dels fets és força freda i documentalista. Potser per això els personatges no m’han provocat cap empatia (ni Fierro, l’assassí justicier d’idiosincràsia poc creïble, ni Dani, el jove perdut en una trama massa gran per a a ell). Tot i això, la descripció social,  política i econòmica de l’època és molt interessant, especialment perquè la tenim una mica oblidada.

També paga la pena deixar-se endur per la prosa, a voltes poètica que destil•la la narració:

 “...al dia siguiente, cuando descavalgaran de la euforia, sentirian la resaca del miedo.”
 “...Fierro les escupió la muerte entre ceja y ceja.”
“Los árboles de buscar un culpable entre el servicio les habian impedido ver el bosque del dinero.”
“Todo está preparado para que venza la mentira del rico, que tanto gusta a los cuervos con tablas de la ley.”


I la meva preferida:

“Despues de horas sentado en aquel banco, entre aquellas maderas carcomidas por tantas sentencias injustas...”.

Com podeu observar, l’autor posa molt de la seva opinió personal sobre el sistema policial i judicial de l’Espanya de la època, que en molts casos s’estén fins a l’actualitat. Només cal veure quant processos de corrupció s’obren  diàriament i quants es tanquen sense condemna pels culpables. ¡¡¡Quanta impunitat política tenim a la nostra vora, franca i oberta, i que acceptem amb un “no hi ha res a fer, els poderosos sempre se’n surten”!!!

Tota crítica social és i serà benvinguda. Llegiu “El asesinato de los marqueses de Urbina” si teniu ocasió.