Aquell
tarambana de Pablo Ruiz que passà un estiu al poble d’Horta, a la casa familiar
del seu amic Manuel Pallarès, torna anys desprès amb el nom de Pablo Picasso,
acompanyat de la seva amant francesa Fernande Olivier.
Mentre ell es tanca en
unes golfes a pintar desaforadament, ella provoca el major terrabastall que ha
sofert el poble: tots els vilatans masculins (joves i vells, pagesos i
autoritats locals, ...) es tornen bojos per aconseguir l’atenció de la noia.
Fins i tot el metge es sentirà pertorbat per la presència de la Fernande.
Es
succeiran tot d’anècdotes estrambòtiques, que pertorbaran la tranquil·litat
d’Horta, entre hostalers preocupats, guàrdies civils enamorats, beates
esgarrifades, alcaldes pesats, nens bocabadats, dones ofeses, bojos omnipresents
i tota una fauna acolorida i divertida.
Finalment el nostre metge protagonista haurà
de buscar una estratègia científica per a alliberar el poble de l’embruix
causat per la femella.
Aquesta
novel·la em toca molt de prop, tant per la ubicació de la trama (Horta de Sant
Joan), a escassos 6 km. del poble on visc, com per l’origen de l’autor (Falset,
capital de la comarca on vinc estiuejant des de menuda). Sigui com sigui, i
independentment del fil argumental, llegint “L’estiu de l’amor” he après
infinitat de coses sobre la terra, la vida rural al segle XX i els contrastos
entre les costums i tradicions d’antic i la revolució ideològica i científica
del segle passat.
Toni
Orensanz, periodista de carrera, fa una magnífica tasca de recerca i
documentació, base invisible de l’iceberg que constitueix la historia. Quasi
tots els personatges (el més importats, però també els de segona línea) van
existir realment. El poble i les dependències també (L’Hostal del Trompet, el
cafè del Vives, la Farmàcia…), fins hi tot n’hi ha que encara funcionen com a
establiments. Els fets en què es centra la trama també són documentats(l’estància
de Pablo Picasso i la seva companya del moment, Fernande Olivier, al poble d’Horta,
l’estiu de 1909).
Orensanz ha
omplert els buits de la història real, transmesa de forma oral fins el dia d’avui
(conseqüentment exagerada), amb la seva imaginació. Cal dir que una altra de
les fonts de la historia són les cartes que la mateixa Fenande va escriure a
diverses amigues de França durant aquell estiu. Cartes que, més o menys
adaptades, apareixen com a part de la narració.
L’ambientació
m’ha semblat extraordinària, fruit de la tasca de documentació i de l’habilitat
de l’autor. Els personatges, tot i les escenes
a voltes grotesques, a voltes esperpèntiques que protagonitzen, són vivament
reals, absolutament creïbles i coherents, cada un amb el seu llenguatge propi, adient
i característic.
En resum,
una novel·la divertida i molt ben ambientada, original i fresca.
Títol:
L’estiu de l’amor Autor:
Toni Orensanz Primera
edició: octubre de 2013 Editorial: Ara llibres-Segell Amsterdam ISBN:
978-84-15645-23-8 Format:
rústega, 230 pàg. Altres ressenyes: el
blog “Us recomano” de Silvia Cantos, Llibresperllegir.cat , comentari de
l’editorial i tast del llibre, blog de l’autor.