Thomas Wolfe, narrador cabdal del segle XX, relegat pel
furor actual de posar l’interès únicament en les novetats amb que som diàriament
bombardejats, torna a les llistes visibles gràcies a Viena Edicions.
Ara, per primera
vegada, tenim l’oportunitat de llegir una obra de Wolfe traduïda al català: “El
nen perdut” (The Lost Boy), Viena
Edicions, 2014, on es narra la desaparició de Grover, el germà de l’autor. L’enhorabona
i mil gràcies a l’editorial i al traductor Marcel Riera.
Hi ha moltes maneres de defensar la nostra llengua i la
nostra cultura. No només brandant una bandera, cantant un himne o cridant una
consigna. Llegint i escrivint en català n’és una de ben important, tant o més
que d’altres.
Conèixer la pròpia llengua, utilitzar-la, llegir-la, aprendre
a escriure-la amb un mínim de correcció (alerta màxima cap al jovent d’avui en
dia, que s’ha escolaritzat en català: no tenen excusa)... són actes de defensa
que, en els dies que corren, hauríem de potenciar.
Sé que això representa un esforç intel·lectual, sí, però
pretendre dur a terme una lluita sense esforç és de necis o d’ingenus.
No pretenc, ni molt menys, menysprear l’ús d’altres llengües
(els que em coneixeu sabeu que sóc una apassionada de la diversitat), ni
enaltir allò que és català. Hi ha tantes obres mediocres en altres llengües com
en la nostra. El que suggereixo és obrir una mica més les portes a allò que ens
és proper.
Anem a les llibreries i biblioteques, triem autors catalans
i traduccions en català, acostumem els nostres ulls, les nostres mans, el
nostre cervell al vocabulari i la gramàtica catalana.
Veurem com l’esforç valdrà la pena.