L'HIVERN DEL TIGRE - Andreu Carranza

Breu sinopsi: Ramón Cabrera, a l’hivern de la seva vida, retirat a terres angleses, rememora la seva vida narrant-la a un personatge desconegut que el visita cada dia. Tortosí de família benestant, ens explica en primera persona com de jove, sense ideals clars, s’allistà a les files dels carlins. A partir d’aquí es va anar fent un lloc en l’exèrcit carlí gràcies al seu carisma i a la seva condició innata de líder, fins a assolir la màxima distinció militar i el títol de Comte de Morella.

Comentari:
Vet aquí que l’Andreu Carranza ens deixa perplexos en escoltar de viva veu, en directe, en boca del mateix protagonista, les aventures i desventures de Ramón Cabrera, el Tigre del Maestrat. Vestit amb la pell del general, ens relata de forma apassionant les batalles, els dubtes, les pors, les bogeries, l’amor, l’odi, la venjança, el desencant, i una corrua de sentiments i experiències vitals que marcaran per sempre el caràcter d’aquest controvertit personatge.

He de dir que les novel•les bèl•liques m’atrauen molt, potser per que em colpeix profundament la tristesa de la lluita per la supervivència. En aquest aspecte “L’hivern del Tigre” no es queda enrere, obrint una finestra al passat on les guerres carlines dessagnen el nostre territori, Catalunya, València i Aragó, en una guerra on les tropes nacionals mai arriben a considerar els carlins com a enemics d’igual categoria, sinó com a guerrillers i bandolers arreplegats pels quals no cal tenir cap mena de consideració moral.

Les batalles militars estan narrades amb mestria i la documentació acurada que ha dut a terme l’Andreu Carranza salta de les pàgines, ens fa submergir-nos en una època no gaire llunyana, el segle XIX és aquí mateix (els avis dels nostres avis segur la van patir) però és  la profunditat psicològica de Cabrera la que ens enganxa i ens té amb l’ai al cor durant tot el seu recorregut ,capítol rere capítol, pels pobles, masos, muntanyes i barrancs des de Tortosa a Morella, per les terres del  Maestrat, pel Matarranya i les Terres de l’Ebre.

M’ha impressionat l’ús del llenguatge, del dialecte tortosí en boca de Cabrera. Una feina, ben segur, intensa i esgotadora, però que té la seva recompensa : l’agraïment dels lectors i fins i tot del propi general Cabrera, sigui on sigui.

Tot plegat una obra literària de primer ordre que m’ha encantat llegir, amb la que he après moltes coses de la nostra història i que us recomano fermament.

Ramón Cabrera

Aprofito per deixar-vos unes imatges que he trobat sobre Ramón Cabrera. Espero que us agradin:

Afusellament de la mare de Cabrera

Entrada a Morella