divendres, 28 d’agost de 2015

El cas de la directora del servei municipal de biblioteques d’una ciutat anònima que, per no dir el nom, només diré que comença per “Re”, i que acaba per “us”.



Hi havia una vegada una escriptora que acabava de publicar la seva primera novel·la. Els fets de la novel·la s'ubicaven entre Vall-de-roures, Gandesa, Tortosa i Reus. 

Després de fer presentacions als pobles i ciutats més propers, portant arreu diapositives de pobles i paisatges, i vins de les contrades, va decidir contactar amb la Biblioteca Central de la ciutat anònima, oferint-se per a fer una presentació. 

Cinc mesos després i gràcies a la insistència de la Editorial, que també va contactar amb la Biblioteca, va obtenir una resposta. La resposta deia més o menys així:
Que la novel·la no era novetat, que no tenia cap relació amb la ciutat anònima, que per a fer una presentació en els propers mesos havia d’haver-ho sol·licitat amb més antelació i que si la editorial no assegurava una assistència mínima de 30 persones no els semblava bona idea fer res. L’autora novell va voler transcriure una de les frases directament: 

“Per acabar, voldria que valoressiu l'idonietat de fer un acte d'un llibre publicat el 2014 i sense una relació directa amb Reus a la nostra biblioteca. Caldria que ens asseguréssiu una participació mínima de 30 persones. Espero que comparteixis amb mi la idea que cal fer un pas endavant en el concepte de les presentacions a les biblioteques.”

Abans de dir res mes l’autora vol agrair a tota la gent que treballa i gestiona les biblioteques que coneix (a Gandesa, Tortosa, Batea, Amposta, Deltebre, La Ràpita, Roquetes, Sant Jaume d’Enveja, La Fatarella, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Barcelona, ...) la seva gran feina i dedicació cap a la cultura, les seves activitats, la preocupació per seure autors i lectors a la mateixa taula i potenciar la lectura entre nens i joves. Exemples tots ells que haurien de seguir algunes persones que semblen arrepapades a la seva poltrona. 

La gestió cultural d’una biblioteca passa per intentar atreure gent cap als seus espais de lectura i promoció de la literatura, coses que no semblen estar en els objectius de la biblioteca d’aquesta ciutat anònima. 


2 comentaris:

  1. No sé si les pistes que dones (re-us) seran suficients per fer entendre de quin municipi parlem. Jo diria que no és Reus, per motius obvis.
    Segur que no és fàcil escriure i publicar en català a la terra de frontera on vius, però parlar i escriue és com respirar, de manera que no s'entén el problema si no és per prejudicis de senyors i senyores a qui beneficia el conflicte, i que ens han alterat la vida i la respiració. En un món futur i ideal, no hi haurà conflicte. Hem de continuar escrivint i pensant que aquest món és possible.

    ResponElimina