dissabte, 7 de novembre de 2015

Escrivim en català. Som guerrers.



Els autors que escrivim en català defensem la llengua. Som guerrers.


Si escrivim és, sense cap mena de dubte, perquè tenim unes pretensions literàries. Però a més a més ho fem en una llengua minoritària. Crec que no m‘erro gaire si dic que tots els autors de llengua catalana podríem escriure sense problemes en castellà, ja que som bilingües. El castellà té més lectors potencials, més plataformes de difusió, més premis, més ressò internacional... 


Per què doncs ens entestem en escriure en català? És una rebequeria? Ho fem per sentimentalisme?  O potser perquè som idiotes?


 Potser una mica de tot plegat. Però segurament (i això ens ho haurà de confirmar cada un dels autors individualment) ho fem per posar el nostre gra de sorra, tinta, suor i (perquè no dir-ho?) també de sang alhora de defendre aquesta llengua petita i en vies d’extinció. I el mateix podríem dir de traductors i editorials. Treballem sota el jou d’una petita guerra de desgast a la que estem tots sotmesos. La influència de l’entorn és devastadora (mireu sinó quants canals de TV teniu en català a la graella, compteu amb atenció quants llibres i traduccions en català pengen de les vostres lleixes, atureu-vos a qualsevol quiosc i digueu-me quin percentatge de revistes i periòdics surten impresos en català. I així seguiríem amb una pila més d’exemples. La immersió lingüística no és suficient, està clar, per mantenir el català dempeus al carrer i a les llars. 


I si vosaltres també voleu formar part de la lluita, utilitzeu la vostra llengua tant com pugueu, en tots els àmbits, a casa, al carrer, a l’escola... i feu-ho tan acuradament com us sigui possible. I sobretot, no poseu a volar paraules al vent d’internet així com així. Mesureu-les, estimeu-les. Veureu com són d’agraïdes!

I als que heu acabat de llegir aquesta reflexió, us regalo un poema de Desideri Lombarte: 

Quan no quedarà res,
només ermes les terres, sec el mar,
quedarà la paraula. Quedarà.




8 comentaris:

  1. No m'he plantejat cap motivació per escriure en català: és la meva llengua materna, i és la llengua en la que m'expresso millor (i fins i tot sent així, tinc dificultats i m'encallo i dubto). M'agradaria que el català tingués un ús social més ampli, i que tingués més bona salut, això sí. Escriure en català vol dir posar una petita peça per la conservació de la llengua. Però no ho veig com una guerra, ni em sento guerrer. Com qualsevol altra guerra de les que ens porta la vida, és una guerra perduda. És a dir: no escric en català per elecció si no perquè és el que hi ha, i no li trobo cap èpica... però està molt bé que ho vegis així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi l'us del català, més que una guerra, és una batalla sense adversari. Una lluita personal però amb un objectiu col.lectiu. Per a molts dels que hem estat escolaritzats en castellà, escriure i llegir en català ens és més dificultós que fer-ho en castellà (encara que el català sigui la nostra llengua materna).

      Elimina
  2. Conscient o inconscientment penso que tens raó. D'una banda, com diu en Lluís, és el natural, la llengua de casa (ja saps, els tòpics sobre la mare dient-mos que ens estima, etcètera...), però sí que és veritat que podríem fer-ho en castellà, De fet jo, que sóc del 62, em vaig haver d'alfabetitzar jo solet, amb l'ajuda del Cavall Fort. Fins als darrers cursos de l'Institut no vaig començar a tenir català com a assignatura una volta a la setmana. I els meus amics eren quasi tots castellans. Però la llengua me l'estimava molt, potser per la seua precarietat, potser perquè quan anava a Queretes li deien xapurriat. Per això comparteixo aquesta imatge, tot i que som guerrers incruents, sense espases ni tan sols escuts. Només el desig que l'idioma s'aguanti una generació o dues més, que puguem adreçar-nos en català als nostres néts i que ens entenguin). En fi, a seguir amb la batalla! Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si. A mi em fa molta pena veure alguns xiquets que, tot i ser escolaritzats en catala, escriuen com analfabets. No saben la sort que tenen de tenir mestres a l'abast! Perque una cosa és tenir la llengua de casa i una altra conèixer-la i utilitzar-la correctament. I ja sabem, quan més coneixem una cosa més l'estimem.

      Elimina
  3. Jo també vull formar part dels guerrers! M'encanten els nostres parlars, les diferents paraules que usem per dir a una mateixa cosa depenent del poble que som. Quina riquesa! Però no descarto escriure algo en castellà per assolir el meu objectiu que és promocionar i difondrre les nostres tardicions, cultura, música i paisatge més enllà de Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vindran de fora a protegir la nostra llengua, oi? Jo sé que ets una gran promotora de les nostres tradicions. A més a més, treballes pels xiquets, que son el futur. Fas una gran tasca, Núria!

      Elimina
  4. Bones, disculpeu la intromissió d'una lectora, la meva aspiració o repte personal, es llegir en Català I us necessito. I a mès fer tot el possible per que el Català formi part de la meva vida. Em comunico amb molta gent I ens entenem, simplement que em trobo millor en la llengua que van aconsseguir ensenyar-me a casa, el català que va emigrar del Matarranya a Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots som lectors, estimada Unknown. I aprofito per dir que els traductors de català també són uns altres membres honorífics de la nostra defensa. Haurien de tenir més recolçament i reconeixement. Gràcies a tots, lectors, escriptors, editors, traductors, promotors....

      Elimina