dimecres, 25 de novembre de 2015

TELEVISIÓ I DISCRIMINACIÓ DE SEXE

Préstec d' EL ROTO

Recentment m’han arribat dos articles força preocupants sobre una de les sèries de TV3 amb més audiència: Merlí. 

Les paraules clau que m’ha empès a escriure aquestes línees són: audiència i educació.

Com diuen els de APM (programa de pur “passatemps”, paraula que m’agrada pel que té de franca): "la televisió és cultura"... i jo afegiria "cultura esbiaixada". 

S'ha d'anar molt en compte amb els productes televisius ( "mass media", com diuen en anglès, comunicació de les masses, que som tots nosaltres encara que no ens agradi). I encara més amb productes que pretenen ser culturals o educatius. Atenció! Rasquem per copsar el rerefons, el que no es veu però es destil·la.

Davant d’un programa amb pretensions culturals abaixem la guàrdia, correm el risc de donar-li el vist-i-plau sense activar al màxim el nostre sentit crític. Merlí n’és un exemple. Una col·lecció de magnífics actors, una pàtina de filosofia, un entorn educatiu, musica triada acuradament, no qualsevol cosa, ... i el 99% dels telespectadors ens hi reconeixem en ella, perquè tots hem estudiat en un institut, molts estan relacionats amb el món de la docència, tots hem estat fills i alguns són pares.  

Vull deixar-vos unes frases dels articles que us comento, per que us animeu a llegir-los i treure les vostres pròpies conclusions:

Blog “Tot al revés”: ”Podríeu comentar a l’equip de guionistes de Merlí, que les filòsofes també han creat coneixement i han generat idees innovadores per explicar el món?” Em pregunto si les noies i els nois de la sèrie coneixeran alguna filòsofA, perquè vistos els capítols emesos fins ara res ho fan preveure”.

Blog “Zena”: “En una primera ullada a les fotos promocionals de la sèrie, com la que il·lustra la notícia sobre la seva emissió a l'Estat espanyol que hem enllaçat anteriorment, ja crida l’atenció la desproporcionada presència masculina (10 a 3). En el millor dels casos, això sol ja seria preocupant en la mesura que limita la diversitat de personatges femenins: nois en veurem de tota mena, mentre que pel que fa a les noies ens haurem de conformar amb una mostra reduïda. Malauradament, Merlí està lluny de ser el millor dels casos. Les dones no només hi són infrarepresentades entre els alumnes i professors (i sobrerepresentades en l’àmbit familiar): el pitjor és la manera en la que els personatges femenins i les interaccions entre homes i dones hi són representades”.
Jo espero que la tendència canviï, perquè el que està passant amb Merlí també passa amb altres casos. En canvi la sèrie La Riera, en els aspecte de tractament de gènere és molt menys tòpica i més oberta. Trobem perfils femenins i de pes en tots els àmbits que es mostren en pantalla (la cuina, la direcció, la corrupció) i diferents rols en l’aspecte amorós i sexual. Però és clar, la Riera és només una sèrie de migdiada.

Poc més puc afegir al que diuen Andreu Ballús a “Zena” i Rosa Vendrell a “Tot al revés”. Però crec que formen un tàndem, en aquest cas, que es complementa i val la pena llegir en conjunt. Aquí teniu els enllaços. I bon profit.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada