Ara que es discuteix tant sobre si una novel.la és més o
menys negra, o més o menys històrica, voldria apuntar que el criteri per a
etiquetar narracions és molt personal i variat. De fet pot haver-hi tants criteris com lectors.
El tarannà de l'autor i la seva manera d'enfocar el text és decisiu, però també l'ull del lector alhora de posar epítets.
A més a més, els “etiquetadors”
acostumem a filar molt prim. Sabem, però, que en el fons tot forma part de joc
literari, la discussió i el debat van
encaminats al fet de plantejar dubtes, de fer cavil·lar, de promoure la
empatia, de convidar a canviar els punts
de vista.
Per a posar el meu granet de sorra, us convido a llegir les següents
línees i a etiquetar-les: temàtica històrica?, amorosa?, vis còmica?...
I si us animeu a afegir-hi la vostra, teniu les portes
obertes!:
- La llum de la lluna que es reflectia sobre la navalla va fer
parpellejar l’assassí, que errant el cop va deixar caure la navalla sobre la
pelfa tova d’un gosset de fira. La única sang que va brollar va ser la de l’agressor
en mossegar-se la llengua. Me caguncony!
- L’amant caut rasurava la pell del sexe nu amb el caire d’una
navalla. La carn trèmula, però, volia
una altra mena de carícies. Un descuit, una gota de sant, una boca xuclant la
ferida. Havia oblidat l’engany i les ganes d’assassinar-la que el turmentaven
unes hores abans.
- Ells crits de “guerra”, “guerra” ressonaven rere el
finestral. Va aturar la mà del barber, prest a acabar la feina, amb tan mala sort
que la fulla se li escapà ferint-li el canell. No estava, però, per històries. El
president, de vacances al seu poble natal, s’aixecà i sortí ràpidament. Havia d’arribar
a la seu de governació.
- La llum de la lluna es reflectia malvadament sobre el caire
de la navalla abans que aquesta, impàvida, es deixés caure sobre la carn tova. La
sang es disparà a raig sense cap tipus de pudor, estenent-se per damunt del
sexe nu de la dona que jeia.
- La incisió parteix l’estèrnum en dos. L’extrem distal del cúbit esquerre té la mateixa marca d’objecte afilat que la tercera costella. Probablement el cadàver s’havia intentat protegir amb la mà. Pell lívida. Gran pèrdua de sang. Contusions a la part superior del sexe i a la cara interna de les cuixes.
Fins la propera, amics!