dilluns, 29 de febrer de 2016

Punts de vista



Ara que es discuteix tant sobre si una novel.la és més o menys negra, o més o menys històrica, voldria apuntar que el criteri per a etiquetar narracions és molt personal i variat. De fet pot haver-hi tants criteris com lectors. 
El tarannà de l'autor i la seva manera d'enfocar el text és decisiu, però també l'ull del lector alhora de posar epítets.

 A més a més, els “etiquetadors” acostumem a filar molt prim. Sabem, però, que en el fons tot forma part de joc literari, la discussió i el debat  van encaminats al fet de plantejar dubtes, de fer cavil·lar, de promoure la empatia, de convidar a canviar els  punts de vista.

Per a posar el meu granet de sorra, us convido a llegir les següents línees i a etiquetar-les: temàtica històrica?, amorosa?, vis còmica?...

I si us animeu a afegir-hi la vostra, teniu les portes obertes!: 


  • La llum de la lluna que es reflectia sobre la navalla va fer parpellejar l’assassí, que errant el cop va deixar caure la navalla sobre la pelfa tova d’un gosset de fira. La única sang que va brollar va ser la de l’agressor en mossegar-se la llengua. Me caguncony!
  • L’amant caut rasurava la pell del sexe nu amb el caire d’una navalla.  La carn trèmula, però, volia una altra mena de carícies. Un descuit, una gota de sant, una boca xuclant la ferida. Havia oblidat l’engany i les ganes d’assassinar-la que el turmentaven unes hores abans.
  • Ells crits de “guerra”, “guerra” ressonaven rere el finestral. Va aturar la mà del barber, prest a acabar la feina, amb tan mala sort que la fulla se li escapà ferint-li el canell. No estava, però, per històries. El president, de vacances al seu poble natal, s’aixecà i sortí ràpidament. Havia d’arribar a la seu de governació.
  • La llum de la lluna es reflectia malvadament sobre el caire de la navalla abans que aquesta, impàvida, es deixés caure sobre la carn tova. La sang es disparà a raig sense cap tipus de pudor, estenent-se per damunt del sexe nu de la dona que jeia.
  • La incisió parteix l’estèrnum en dos. L’extrem distal del cúbit esquerre té la mateixa marca d’objecte afilat que la tercera costella. Probablement el cadàver s’havia intentat protegir amb la mà. Pell lívida. Gran pèrdua de sang. Contusions a la part superior del sexe i a la cara interna de les cuixes. 



 Fins la propera, amics!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada