dissabte, 17 de desembre del 2016

UN OCEÀ DE MEMÒRIA - Sebastià Bennasar



António Figueira, professor de literatura espanyola a la Universitat de Lisboa, a l’atur des de fa un cert temps, rep una oferta per a treballar com a professor a la Universitat de les Açores. Concretament a Ponta Delgada, la seva illa natal. Les hores posteriors a l’oferta, la presa de decisió i l’arribada a les illes és on es clava la ploma de Bennasar a la magnífica “Un oceà de memòria”. 

És d’aquelles novel·les que gaudeixes frase a frase. Que llegeixes lentament, sense pressa, perquè res t’impulsa a acabar-la. És d’aquella classe de narracions que et deixen entreveure històries molt personals a través d’un foradet. Que, a més a més, et transporten a llocs llunyans (llunyans per desconeguts, no per distants) i  com qui no vol la cosa, ens desvetlla la història més recent de les illes Açores. 

Immersos a la lectura és inevitable pensar en Figueira com en una ànima bessona del Pereira de Tabucchi. L’António Figueira de Bennasar també és un ésser introspectiu, que va perdre alguna cosa essencial a partir del moment en què fugí de la seva illa natal i de la política repressora  que s’imposava. Marxà a refer la seva vida a Lisboa, ciutat que també marcarà el seu periple vital, durant el salazarisme. Un ésser solitari, profundament intel·lectual, que es veurà obligat a tornar i retrobar tot allò que hi va abandonar (velles amistats, records soterrats, un amor fugaç...)

Figueira s’anirà retrobant amb els personatges que donen o van donar sentit a la seva vida:  l’Ana Rita, cap de les biblioteques de la Universitat de les Açores; l’escriptor i periodista António Serra; Pedro Cunha, més famós pels seus  texts fúnebres que escriu per a una funerària, que no pas pels seus llibres; un professor de literatura mort en circumstàncies molt especials; tres dones que han obert una llibreria a Ponta Delgada; un comissari lletraferit;  els joves poetes mirant de sobreviure a la crisi econòmica i existencial del segle XXI... un seguit de  personatges sorprenents que potser són ficticis però voldríem que fossin reals.

No pot evitar, Bennasar, parlar d’ allò que estima, que és la seva terra, la seva llengua i les seves expressions. Per això es llança, innovant en l’estil, creant un discurs que entrellaça narració, pensament i diàleg, en un marc que podria ser idíl·lic: Portugal i les illes Açores passaran davant dels nostres ulls. Un paisatge, un clima i un tarannà que semblen pertànyer només als seus habitants.

Sense cap mena de dubte, una de les millors novel·les que he llegit enguany.

 Un oceà de memòria / Sebastià Bennasar / El Gall Editor / 2016 / 177 pàg. / ISBN 978-84-16416-07-3