António Figueira, professor de literatura espanyola a la Universitat
de Lisboa, a l’atur des de fa un cert temps, rep una oferta per a treballar com
a professor a la Universitat de les Açores. Concretament a Ponta Delgada, la
seva illa natal. Les hores posteriors a l’oferta, la presa de decisió i l’arribada
a les illes és on es clava la ploma de Bennasar a la magnífica “Un oceà de
memòria”.
És d’aquelles novel·les que gaudeixes frase a frase. Que llegeixes
lentament, sense pressa, perquè res t’impulsa a acabar-la. És d’aquella classe
de narracions que et deixen entreveure històries molt personals a través d’un
foradet. Que, a més a més, et transporten a llocs llunyans (llunyans per
desconeguts, no per distants) i com qui
no vol la cosa, ens desvetlla la història més recent de les illes Açores.
Immersos a la lectura és inevitable pensar en Figueira com
en una ànima bessona del Pereira de Tabucchi. L’António Figueira de Bennasar
també és un ésser introspectiu, que va perdre alguna cosa essencial a partir del
moment en què fugí de la seva illa natal i de la política repressora que s’imposava. Marxà a refer la seva vida a
Lisboa, ciutat que també marcarà el seu periple vital, durant el salazarisme.
Un ésser solitari, profundament intel·lectual, que es veurà obligat a tornar i
retrobar tot allò que hi va abandonar (velles amistats, records soterrats, un
amor fugaç...)
Figueira s’anirà retrobant amb els personatges que donen o
van donar sentit a la seva vida: l’Ana
Rita, cap de les biblioteques de la Universitat de les Açores; l’escriptor i
periodista António Serra; Pedro Cunha, més famós pels seus texts fúnebres que escriu per a una funerària,
que no pas pels seus llibres; un professor de literatura mort en circumstàncies
molt especials; tres dones que han obert una llibreria a Ponta Delgada; un comissari
lletraferit; els joves poetes mirant de
sobreviure a la crisi econòmica i existencial del segle XXI... un seguit de personatges sorprenents que potser són
ficticis però voldríem que fossin reals.
No pot evitar, Bennasar, parlar d’ allò que estima, que és
la seva terra, la seva llengua i les seves expressions. Per això es llança, innovant
en l’estil, creant un discurs que entrellaça narració, pensament i diàleg, en
un marc que podria ser idíl·lic: Portugal i les illes Açores passaran davant
dels nostres ulls. Un paisatge, un clima i un tarannà que semblen pertànyer
només als seus habitants.
Sense cap mena de dubte, una de les millors novel·les que he
llegit enguany.
Un oceà de memòria / Sebastià Bennasar / El Gall Editor / 2016 / 177 pàg. / ISBN 978-84-16416-07-3