ELS NOIS DE LA NICKEL - Colson Whitehead (2019)

 

L'infern ignorat.

●●●●○ 

 “Fins i tot morts, els nois eren un problema”. Amb aquesta declaració d'intencions comença Els nois de la Nickel, premi Pulitzer 2020 de l'escriptor afroamericà Colson Whitehead, que amb un estil àgil i directe ens portarà a les profunditats del campus de Nickel, una escola-reformatori de Florida, de la mà de un dels seus residents: Elwood Curtis.

Whitehead, que ja va enlluernar la crítica narrant les penalitats dels esclaus negres als EUA a la seva anterior novel·la “El ferrocarril subterrani”, avança en el temps i ens situa als anys seixanta. Elwood, un noi negre, seguidor de Martin Luther King i que creu viure en un món on la igualtat és possible fa autoestop per dirigir-se al primer dia d'universitat. No ho sap, però el cotxe on puja és robat. No trigarà a trobar els seus ossos al reformatori.

La primera part de la novel·la situa Elwood al seu entorn natural: l'escola per a negres, casa seva, l'estanc on treballa per hores, la vida del barri i les primeres participacions en manifestacions pels drets civils. La segregació és palesa “El primer dia de curs, els alumnes de l'institut Lincoln rebien els nous llibres de text de segona mà de l'institut per a blancs del davant. Com sabien on anirien els llibres, els estudiants blancs deixaven retalls escrits per als nous propietaris: “Escanya't, negre!”, “Fots pudor!”, “Menja merda!”), però també l'esperança de canvi: “ Va dir a els seus alumnes que el primer que havien de fer era guixar totes les paraulotes dels llibres de text”.

Serà a la segona part on ens submergirem, amb Elwood, a les entranyes de la Nickel: els somnis truncats, el bany de realitat, l'amistat amb el pragmàtic i rebel Turner, les topades amb el superintendent Spencer (executor de la màxima violència), l'infern de les pallisses i vexacions, la por... I el que és pitjor, Elwood aprendrà que és millor callar i aguantar, que no hi ha defensa possible si ets un jove de raça negra i que el discurs idealista de Martin Luter King queda molt lluny del reformatori.

 

C. Whitehead- ©2014Larry D.Moore

Tot i que aquesta ficció s'inspira en la terrible història que va sortir a la llum el 2014 en trobar-se una fossa amb més de cinquanta cadàvers de nois negres que se suposaven fugats del reformatori Dozier, no és intenció de l'autor recrear-se en la morbositat en el dramatisme. Els lectors que busquen sang i escenes de violència explícita, en trobaran poques. Així es descriu la primera pallissa: “Elwood es va aferrar al llit i va mossegar el coixí, però es va desmaiar abans que acabessin, de manera que, quan més tard li van preguntar quants cops havia rebut, no va saber respondre.” Aquest és un dels grans encerts de l'autor d’“Els nois de la Nickel”: amb gran habilitat, sense resultar pedant, ni pompós, ni alliçonador, Whitehead fuig del sensacionalisme, de la sensibleria i del victimisme, per fer un retrat clar i directe de la violència, de l'abús de poder i de la violació de drets civils contra els negres en una institució (La Nickel) que, al cap i a la fi, no fa més que reproduir les conductes imperants a la societat de “fora”. I ho fa, a més, sense jutjar els terribles fets que ens explica. Un altre gran encert. Els exposa amb claredat i sense doblecs, amb un estil semiperiodístic, esquitxat de breus descripcions i diàlegs àgils i que ens impulsa sense remei cap a un final inesperat.

   

Arribats a aquest punt ja hem vist que allò que pretén realment Whitehead és mostrar-nos les dues forces antagòniques que enfronten els membres de la societat americana des de l'abolició. Una és la lluita per la igualtat racial,  i una altra el gen racista que sembla enquistat a gran part d'aquesta societat. En ple segle XXI, bombardejats per notícies sobre la impunitat policial de l'era Trump i el moviment Black Lives Matter, Whitehead ens regala un text sobri, cisellat i cru. Una gran metàfora sobre persones que busquen una dignitat que la societat nord-americana, imbuïda d'un racisme endèmic, ha decidit negar-los.

I abans d'acabar, unes paraules per lloar la magnífica traducció de Laia Font. Una gran feina!

ELS NOIS DE LA NICKEL (The NIckel boys)-2019/ Colson Whitehead / Edicions El Periscopi 2020 / Traducció Laia Font i Mateu /245 pàgines /